No sabia com començar ni de quin tema escriure... Així que la meva bitàcola, més que una redacció serà una reflexió sobre la vida, o com la veig des del meu punt de vista. Des de ben petits ens diuen que la vida no es fàcil, que per arribar enlloc has de tenir estudis (o un cop de sort). Però fins que no tens seny no penses amb aquestes coses... Això es un poc el que me està passant. Ara estic preocupada de que faré i com serà, i si anirà bé. Són moltes preguntes i algunes de elles sense resposta. I jo pens lluitar per conseguir el que vull...
Del que estic ben segura és que cada persona te un camí a fer, uns amb més curves i altres van en línia recta però mai troben el final. Altres fan massa via a fer aquest camí, només per saber que hi ha al final i es troben amb un lloc buid. Uns altres van caminant sense adonar-se de el que tenen al seu voltant i cauen a la primera pedra que troben, sense poder aixecar-se després. Hi ha moltes definicions de camins diferents; uns més fàcils, altres més difícils...
Jo esper arribar al cim de la muntanya, solucionant tots els meus problemes i quan arribi me sentireu cridar ben fort: SIIIIIIIIIII! Ho he aconseguit!!!! Però no hauran acabat els problemes, ni les alegries es clar. Hauré de pujar més muntanyes i altres reptes que escalar. I vull acabar dient que sigui quin sigui el vostre camí, seguiu-lo sense cap dubte i si no se aconsegueix sempre trobareu altres caminois... Però seguiu-lo, costi el que costi.
1 comentari:
El tema és interessant però el muntatge tècnic hagués pogut tenir una mica més d'impacte visual.
El recoman una cançó que s'identifica amb la teva manera d'entendre i sentir la vida: ITACA de Lluís Llac. Per què no la penges com a vídeo o com a àudio???
Podem fer una revisió lingüística del text si el vols imprimir.
Publica un comentari a l'entrada