POTA DEL REI, INCA

Ja fa temps que en tenia referències, però em sembla que ha arribat el moment de parlar-ne. Més que res perquè Caterina Valriu i Tomàs Vibot varen recollir en cinc itineraris per Mallorca tots els llocs relacionats amb la llegenda de Jaume el Conqueridor.


Entre aquests llocs hi ha diverses petjades del rei o del seu cavall, entre les quals esmento Ses Potadetes (Esporles), Sa Potada des Cavall (Banyalbufar), Sa Potada des Cavall del Rei en Jaume (Sóller), Sa Roca del Rei en Jaume (Campanet) i Sa Pota del Rei (tres indrets amb el mateix nom). Això sense comptar altres topònims i lloc que fan referència a aquesta figura però que no es refereixen a petjades.
Cal reconèixer el valor del treball de Valriu i Vibot, que han fet un treball erudit i alhora rigorós. Erudit en el sentit que hi ha les diferents referències a aquestes petjades que s'han pogut conèixer. Rigorós perquè cada indret segueix un mateix esquema i s'acompanya d'una fotografia. D'aquesta manera no hi ha dubte que el lloc realment existeix.

ALTRES LLEGENDES

LA RONDALLA DE PERELLA (CIUTADELLA)

Conten que una vegada,un pagès molr pobre d'un lloc pròxim a la Naveta des Tudons,va enviar un xicot a Ciutadella,perquè portés a esmolar una rella de llaurar.

Sense saber com havia passat,en tornar a casa,l'eina era de plata pura. L'endemà el pagès va tornar a donar una rella al noi i li va encomanar que la portés ben esmolada,igual que l'anterior.

A la caiguda del sol,el vailet va tornar de bell nou amb una rella de plata lluent.Al tercer dia,però el pagès va decidir seguir-lo per veure quina mena de misteri era aquell.L'únik misteri era que el noi, per error,en lloc d'anar cap a Ciutadella,es dirigia cap al mar i entrava a la ciutat desapareguda de Perella.

Però en aquella ocasió el xicot va veure com, en arribar a la platja,la ciutat ja havia desaparegut.Si el pagès no l'hagúes seguit, aquell dia l'ànima innocent i pura del noi hauria trencat l'encarteri que fa que la ciutat de Perella resti submergida al mar, ben a prop de cala Blanca i només es deixi veure entre boires la matinada del dia de Sant Joan.

Si aquell noi hagués desencantat la ciutat ,hauria estat ric tota la vida.

D'aquella manera,per la gasivera del pagès,aquella família va ser pobra i bn pobra fins que va morir el darrer dels seus decendents.

LA NAVETA DELS TUDONS I EL POU DE SA BARRINA

Dos joves gegants que vivien molt a prop de Ciutadella estaven anamorts d'una al.lota que, amb la seva indecisió , no feia sinó complicar encara més les coses a aquells enamorats .Com que no es tratava de resoldre a les males aquella qüestío amorosa, els dos pretendets decidiren que la seva destresa resoldria el problema i, mutu acord, es vàren imposar relizar dues obres ciclòpies. Un hauria de contruir, amb pedres ben tallades carenades i llavorades, una nau bolcada, i l'altre només amb la força dels seus raços foradà un pou prop d'allà, en el pedregós sòl del pla dels tudons. Qui primer acabàs la tasca resultaria guañador del repte i s'enduriacom a premi l'alota, que, metrestant, cada nit repertia a parts iguals les seves atencions entre els dos pretendets, quan els dos acabaven la jornada laboral. Dit i fet els dos joves comencaren les seves respectives obres. Un, abraonant a una desmesurada barrina, va començar a foradar les duríssimes penyes. L'altre arrencava pedres d'una pedrera propera, se les carregava sobre les espatlles, les posava ben colocades i les encastava tot formant l'escultura d'aquella estranya nau amb la carena a l'aire. La feina progressava cada dia. El gegant del pou havia desaparegut sota la supertfície del sòl i seguia perforantla roca viva, amb la il.lusió posada en el premi que l'esperava. Son rival, carregant amb els enormes blocs de pedre guaitava sovint al forat i comprovava els progressos del seu company. Així un día i un altre, sense aturar-se mai ni defellis, amb les ganes rebnovades i ànsies reverdides cada jorn. En el derrer viatge carregant amb la pedra que acabaria la seva obra, el gegant de la neveta va guaitar per donarli la notícia al seu adversari des del fons li va arribar la veu alterada i tordada de l'altre: -No importa que l'acabis. He guanyat jo : acab de trobar aigua! Tota la noblesa que,fins aquell moment, havía emacract el singular desafiament es va esfumar en un segon. Cegat per la gelosia, pres d'una ràbia incontenible va aixecar la roca per damunt del seu cap i la va tirar amb força a l'interior del pou. Un renou eixordador, infernal va semblar emergir de les entranyes de la terra on va romandre esclafat el gegant que havia barrinat aquell forant. De l'altre mai més ningú no en va saber res. Aquesta és l'explicació de per què a la Naveta dels Tudons hi manca una pedra. Diuen que es troba en el fons del pou de sa Barrina, prop d'allà, en el terme de ses Angoixes, però ningu no ha estat capaç de treure-la.

LLEGENDA D'ES TRESOR ALBRANCA

la llegenda d´Es Tresor d´Albranca es conta que un tresor pertanyia a la família d´un moro, que quan va haver de deixar Menorca el va amagar per aquells "antigots" i boscatges d´Albranca. I van deixar un guardià amagat vigilant el tresor però es va donar el cas que un menorquí va esser capturat i dut a Alger on es va trobar amb un dels familiars dels moros, que havien deixat el tresor a la nostra illa.

El moro i el menorquí es van avenir i van deixar lliure al menorquí, li van pagar el passatge perquè recuperés el tresor i en seria una bona part per a ell. Arribat a Menorca va anar a un corral on segons li havien manat va tocar tres vegades un com que era allà suvora. A cada toc de corn sentia que li responien amb un altre cop però cada vegada més fluix. Van trobar el moro que estava a punt de morir però encara va dir una paraula mora mal confegida i va morir. De llavors ençà són molts els qui l´han anat a cercar el tresor i ningú l´ha trobat encara.

* Maó *

El passats dies 17 i 18 d'abril els alumnes de 3r i 4rt de Diversificació passarem una gran estada turística per Menorca. Anàrem per tots els llocs més hermosos de Menorca i com a mí em tocava fer una petita i breu explicació sobre Maó. On seguidament la deix redactada:

Maó,és la capital de Menorca,el seu centre administratiu i la seva població ronda per uns 30.000 habitants.Dins el seu termini municipal,és troben petites pedanines,com Es Grau o Sa Mesquida entre d'altres que es dispersen per els 116 kilmetres cuadrats de Maó.

Maó,s'ubica sobre un Port Natural que durant segles ha estat la seu de desembarcaments histórics,com la d'Alfons III d'Aragó.Al Port de Maó existeixen ademés Illes com l'Illa del Rei en honor a Alfons III,l'Illa de'n Pinto i l'Illa de Lanzarote.En aquestes illes es realitzen activitats de forma esporàdica.La història de Maó és la història de civilitzacions que han deixat marca en aquestes terres:Romans,Fenicis,Grecs,Àrabs i Cartaginesos,tots ells deixaren la seva marca i els més destacats els cartaginesos qui fundaren el port de Maó. El capítol més trist de la història de Maó i de l'illa tengué lloc l'any 1535 amb el saqueig de la ciutat per part del pirata Barbarrotja. Avui en dia ,Maó viu del seu port i del turisme.Les seves festes patronals és celebren per Setembre devers el dia 8 de setembre, festividat de la seva patrona la Mare de Déu de Gràcia.

La ciutat de Maó al derrer segle ha viscut del seu port els vaixells feien escala,sobretot els que transitaben entre el nord d'Àfrica i el sud de França, propiciava activitat portuària,fàbriques i magatzems a la zona portuària,la zona logística que generava llocs de treball i riquesa,així començà el mestizage per la creixent immigració que afavoria aquest
trànsit marítim.

Aquesta propícia que Maó cresqués i que anigués ampliant tant el port com la ciutat del voltant d'aquest port però d'una forma sostenible. En els derrers 40 anys amb l'explosió del turisme,Maó ha sabut créixer de forma controlada,viure del seu port i del seu turisme i mantenir el seu patrimoni,el seu espai;Maó és un municipi que té quasi el 50% del seu sou protegit,evitant així una pressió urbanística desmesurada.


Després de l'explicació sobre Maó;m'agradaría dir que aquest viatge a mí em va agradar molt ja que Menorca és el meu lloc preferit.

Llegenda

L'amor etern.....

Fa molts d’anys, conten que al port de Maó una parella d’enamorats que s’estimaven molt, es separava pel fet que hi va haver una guerra a Mallorca. Els romans volien conquerir les Illes Balears començant per Mallorca, l’illa més gran. Per tot això tots els homes de les Illes, van haver de partir amb grans vaixells a ajudar els mallorquins. Varen partir deu vaixells, on hi cabien cinquanta persones a cada un, en total cinc-centes persones. L’al·lota va jurar que esperaria el seu enamorat, i així ho va fer, esperar molt de temps a que els vaixells tornessin. Quan varen tornar molts homes venien ferits, alguns sans, però molts no varen tornar, entre ells en Sebastià, el seu amor. Però ella no va perdre les forces ni les esperances. Cada dia esperava que arribés un altre vaixell en el qual i viatgés en Sebastià. Com ella, moltes altres dones, algunes amb el seus fills, també esperaven que tornés el seu amor.

Molta gent deia que el cas de n’Esperança i en Sebastià era especial,
ja que ella no es movia d’una roca, fins que no tornés en Sebastià.En Sebastià no var tornar i ella morir, o al manco el seu cos. Molts asseguren que la seva ànima segueix allà i que avegades, alguns vespres surt per veure si ve algun vaixell al port de Maó i així poder reunir-se una altra vegada amb el seu gran amor.

Naveta dels Tudons

L a naveta està cituada a la carretera Maó-Ciutadella , en el quilòmetre 40.
Aquest lloc es molt conegut per la gent per ser un dels pocs monuments prehistorics amb mes bon estat. Contruit 1500A.C .Va ser excavat i restaurat en els 50 .

Quant arribes en aquest indret et sorpren el marevellós paisatge que s'espendaix al costat del camí que du cap a la naveta .Trobes en aquell lloc una divercitat de tonalidats verdes que t' alegren la vista , i fa que pensis que allà no és possible que hagés pogut arribar l' ésser humà en aquell lloc, llevat del camí de pedres irregular, que es va allargantse fins a un indret no gaire llunyà.

Caminant a l' esquerra pots veure no gaire lluny de allà un espècie de cova tancada per una mena de barrera de fusta d' aparença un poc antigüa .

Seguint pel camí vas trobat arbustos i vegetació d'una gran esplendor, i de cop veus alguna ovella per allí pasturant lliurement, que dóna un poc de movimet i tendresa animal per aquell indret a part del vent suau que es mou .

En arribar a la naveta es pot gosar d'aquesta magnífica construció feta per homes sense l'ajuda de cap eina mecanitzada.
Que es troba envoltada d'una paret seca .
Antigament aquesta construció es feia servir per enterrar els difuns a dins . Consta de dues cambres superposades , i unes dimensions bastants grans fa d'altura 4'5 m d'amplitud 6'4 m i de longitud uns 13'6 m .
La base te una forma peculiar de forma de ferradura i la aperença esterior també és bastant peculiar que te forma de barca a l'inravés de qui es on ve el seu nom .

Recomano a la gent que la visiti. És un gust que encara es conservin monuments prehistòrics tan ben conservats .

LA MOLA

Fortalesa d'Isabel II La Mola


El passat dies 17 i 18 d'Abril els alumnes de 3r i 4rt de diversificació
varen anar de viatge a un lloc molt visitat de l'illa de Menorca.

La Fortalesa d'Isabel II, construïda entre els anys 1850 i 1875, ubicada en un dels paratges més bells de l'illa de Menorca,constitueix un dels millors exponents de l'arquitectura militar de finals del segle XIX. Esta situada al port de Maó, es el punt clau defensiu de l'illa de Menorca.

La Fortalesa es va construir després d'una forta pressió britànica, que amenaçava de tornar a l'illa per utilitzar-la com a base en la seva defensa contra els francesos. Aquests dos països es disputaven el control naval de la Mediterrània. Les aigües mediterrànies mai no havien estat tranquil·les des del final de les guerres napoleòniques el 1815 i des de llavors l'encreuament de les rutes marítimes entre francesos i britànics causava molta tensió.Abans d'acabar la construcció la Fortalesa va quedar antiquada.

LA PORTA DE LA REINA
porta d’accés a la fortalesa. En ella hi havia el control amb un cos de guàrdia. Com que és l'entrada principal està molt protegida, tant de l’atac llunyà com del pròxim. Per a la defensa intermèdia compta amb una contraguàrdia, obra defensiva fonamentada en els seus assentaments amb espitlleres, i per a la defensa pròxima disposa d’una sèrie de galeries amb espitlleres per als fusellers.

LA TORRE DE LA PRINCESA
La torre de la Princesa és d’una etapa anterior a la fortificació. Els britànics la construïren durant la seva tercera dominació a l’illa (1798-1802) i formava part el precari sistemade defensa de l’illa, anterior a la construcció de la fortalesa d’Isabel II. El sistema defensiu estava format per una sèrie de torres de defensa, situades al llarg del perímetre de Menorca, anomenades pels anglesos Martello towers, a causa que existia una construcció semblant, situada a l’alçada de la badia de Martello, a Còrsega, que va resistir amb èxit l’atac d’una fragata anglesa, motiu pel qual els anglesos decidiren incloure el model en la seva tàctica defensiva de costes.