LA NAVETA DELS TUDONS I EL POU DE SA BARRINA

Dos joves gegants que vivien molt a prop de Ciutadella estaven anamorts d'una al.lota que, amb la seva indecisió , no feia sinó complicar encara més les coses a aquells enamorats .Com que no es tratava de resoldre a les males aquella qüestío amorosa, els dos pretendets decidiren que la seva destresa resoldria el problema i, mutu acord, es vàren imposar relizar dues obres ciclòpies. Un hauria de contruir, amb pedres ben tallades carenades i llavorades, una nau bolcada, i l'altre només amb la força dels seus raços foradà un pou prop d'allà, en el pedregós sòl del pla dels tudons. Qui primer acabàs la tasca resultaria guañador del repte i s'enduriacom a premi l'alota, que, metrestant, cada nit repertia a parts iguals les seves atencions entre els dos pretendets, quan els dos acabaven la jornada laboral. Dit i fet els dos joves comencaren les seves respectives obres. Un, abraonant a una desmesurada barrina, va començar a foradar les duríssimes penyes. L'altre arrencava pedres d'una pedrera propera, se les carregava sobre les espatlles, les posava ben colocades i les encastava tot formant l'escultura d'aquella estranya nau amb la carena a l'aire. La feina progressava cada dia. El gegant del pou havia desaparegut sota la supertfície del sòl i seguia perforantla roca viva, amb la il.lusió posada en el premi que l'esperava. Son rival, carregant amb els enormes blocs de pedre guaitava sovint al forat i comprovava els progressos del seu company. Així un día i un altre, sense aturar-se mai ni defellis, amb les ganes rebnovades i ànsies reverdides cada jorn. En el derrer viatge carregant amb la pedra que acabaria la seva obra, el gegant de la neveta va guaitar per donarli la notícia al seu adversari des del fons li va arribar la veu alterada i tordada de l'altre: -No importa que l'acabis. He guanyat jo : acab de trobar aigua! Tota la noblesa que,fins aquell moment, havía emacract el singular desafiament es va esfumar en un segon. Cegat per la gelosia, pres d'una ràbia incontenible va aixecar la roca per damunt del seu cap i la va tirar amb força a l'interior del pou. Un renou eixordador, infernal va semblar emergir de les entranyes de la terra on va romandre esclafat el gegant que havia barrinat aquell forant. De l'altre mai més ningú no en va saber res. Aquesta és l'explicació de per què a la Naveta dels Tudons hi manca una pedra. Diuen que es troba en el fons del pou de sa Barrina, prop d'allà, en el terme de ses Angoixes, però ningu no ha estat capaç de treure-la.