Avui vaig recordar aquells moments en els quals rèiem juntes, en uns altres en els quals ploràvem, i cada dia que passa m'adono de la gran amiga que està al meu costat. Però tinc molt present, aquell dia que et vaig conèixer. Va ser com veure la llum que em guiaria per a sortir endavant, quan vaig creure que gens tenia sentit, tu estaves aquí, en tots costats, en tots els meus moments, fossin alegres o trists. Vam aprendre juntes, que l'amistat no només significa tenir companyia, tenir confiança, tenir a algú que donar-te suport, sinó que aquest afecte és més gran doncs ens hem cridat "germanes". T'agraeixo confiar en mi, però ara la distància ens separa. És dur haver de perdre a un amic. Jo sé que segueixes aquí, doncs puc sentir aquesta alegria en el meu cor quan hi ha moments de depressió, moments en els quals puc sentir-te, imaginar-te i oblidar els meus problemes; no solament en aquests moments difícils et recordo, sinó també en els feliços. En la nova etapa de la meva vida he conegut molts amics, però cap com tu, la distància no podrà apagar aquesta gran amistat, ja que on jo vaig sempre tinc present la teva gran amistat. La distància ens duu a altres rumbs, camins distints, i el temps aliat o enemic, no són factors perquè jo pugui oblidar-te i saps que contes amb mi en l'hora, moment i lloc que em necessitis, amb tu estaré. No et dic adéu, sinó fins aviat, la meva millor amiga.
AQUESTA ENTRADA L'HI DEDICO A UNA DE LES MEVES MILLORS AMIGUES QUE ENCARA QUE ESTIGUI MOLT LLUNY LA SEGUIRÈ RECORDANT!!!!!!!!!!
1 comentari:
És un text de creació pròpia?
Publica un comentari a l'entrada