La dolça lluna plena , de tardor , amb el cel oscur i clar , on només brillava aquelles petites taques blances i aquella immensa i rediant de la lluna.
Mirava per la finestra, tot enbadelit , on es veia el bosc al fons amb aquells pins tant alts i robusts , que pareixia que s'havien de menjar el mon ens dues mosegades.
I d'allí provanien un sorolls , que d'havien ser algun animal noctur , que havia sortit a caçar , o be a fer un petita volta , peró amb molta cautela .Pel camp , pels voltans de la casa es veien les tipiques hortalices i plantes decorativas . I de cop i volta es mou una sua i dolça brisa freca que fa moure les plantes i les fulles dels arbres.
Després de mirar aquest paisatge i sentir alegria que despren. Comenses a desconectar del mon , i sents que comenses a alevarte i surts per aquella finestra i recorrs tot alló que fins aquell moment havies observat amb tant dinteres , i vas deixant anar els mals pensaments , precupasions ... i gaudeixes de tot alló com si fosis allí .
Que al cap i a la fi aquelles precupacion només son petits obstacles que les persones an d'anar superat dia a dia .I embones vas tornat el mon real i deixes aquell mon paral.lel que estaves, sense mals alguris ni res per a l'estil , i et fiques al llit pensant que dema tornaras a anar-t'en un altre cop per aquella finestre deixan't-ho tot allí .
1 comentari:
D'això se'n diu prosa poètica!!!!
Molt original!
Només fa falta fer-li una revisió lingüística urgent. Dugues el text imprès i el revisarem.
Publica un comentari a l'entrada