Els passats dies 17 i 18 d'abril els cursos de 3r i 4t de diversificació varem visitar l'illa de Menorca.
Una de les coses que em va impresionar més va ser el Poblat Talaiòtic Romà i Medieval De Torralba D'en Salord (Fundació Illes Balears). El recinte esta situat a la carretera que va d'Alaior a Cala en Porter.El poblat talaiòtic i medieval que agrupa i presenta, en extensió, un dels més importants jaciments històrics de Menorca. La seva antuguitat ens remunta a l'any 2000 a.C. aproximadament.Des de 1973 fins avui s'ha diut a terme una gran tasca de protecció i excavacions. Els monuments excavats són la Taula,el Talaiot occidental i casa pretalaiòtica i la sala hipòstila, aquestes construccions ens han diut a tots un major coneixament de la història de Menorca.El que hi ha a dins el recinte es un recoregut on els visitans poden observar el que ha quedat d'aquell poblat, i el que encara s'esta descobrint. L'itinerari recomenat esta indicat per una sèria de deu nombres i fletxes on tu caminant i mirant a davora que hi ha un peu de taula amb un escrit que pots lletgir per a que servia i un poc sobre la seva història del que estas vegent davant teu.Per començar hi ha el primer nombre que es el TALAIOT, és l'edifici més significatiu de la prehistòria menorquina i mallorquina. Està edificat sobre una elevació de terreny i servia per vigilar el territori, com podeu veure a la fotografia.
En segon lloc trobam la TAULA, que és un tipus de 
monument de planta absidal i façana còncava; en el seu interior presenta dos grans bolcs de pedra formant una "T" i fa 4,30 metres d'altari.
Durant l'excavació s'hi feren una sèrie de troballes que confirmen els seus rituals religiosos, entre les cuals cal destacar les restes d'una gran foguera, un petit altar on s'hi trobaren les potes d'una figura de cavall de bronze, la figura de bronza d'un brau i dues terracotes que representen la divinitat púnica Tanit.
Seguint caminant trobam el TALAIOT I CASA PRETALAIÒTICA, la trobada d'aquest talaiot els va servir per descobrir que estava edificat damunt el que havia estat una casa pretalaiòtica. En el seu interior, s'hi van trobar diferets estris domèstics i restes de llavors de blat i d'ordi.
Més endavant trobam les SITGES, que eren uns elements molt comuns en els poblats telaiòtics.servien per emmagetzamar-hi aliments o per dipositar-hi aigua. En el nombre cinc i podem veure la CASA DEL SEGLE XVII, són restes d'una construcció en marès, que s'hi poden apreciar dues estructures diferents: una, per les petites capelles que presenta, devia ser una església rural; i l'altre les cases de l'antiga torralba.
En el sis i troban la PADRERA DE MARÈS, posseeix un sól molt homogeni. Esta formada per una plataforma de roques sedimentàries de l'era terciària que el marès n'ocupa la major part.
Més endavant en el setè, els HIPOGEUS TALAIÒTICS, són coves artificials excavades a la roca mare durant l'època talaiòtica. Van ser utilitzades com a tombes comunitàries i s'hi realitzaven rituals funeraris.En el vuité lloc s'hi troba l'ERA, que era un element etnològic excavat a la roca; s'usava en l'explotació agrícola per transformar els cereals.El treball seguia un procès on es diferenciaven quatre accions: "batre", "ventar", "ererar" i "mesurar i ensacar".Més endavant la MURALLA CICLÒPIA, que en el cas d'aquest poblat no es conserva, a no ser un petit tram.Pero alguns dels poblats talaiòtics disposaven de muralles que els envoltaven. I seguien un esquema costructiu, aquets murs sempre tenien dues cares, una interna i una d'externa, consolidades amb reble (pedra petita i terra) i arribaven a amplàries de quasi quatre metres.
I per finalitzar el petit recoregut, trobam la SALA HIPÒSTILA, que consta de tres parts: túmul, corredor d'acces i cambra. Arquitectònicament està formada per pilars o columnes que suporten les gran lloses que formen la coberta, i la funció d'aquesta sala era l'emmagetzament d'aliments.I AQUEST ÉS EL CARTELL QUE ENS TROBAM AL FINAL DEL CAMI...
Tot el viatge amb general em va agredar moltissim, hi tornaria tots els pics que fes falta.
NO OBLIDARE MAI AQUETS DIES DE SOL I VENT, SEMPRE ESTARAN DINS ELS MEUS PENSAMENTS!!
La taula o "la poderosa geometria de la matèria", co
m l'ha cridat Carlos Garrido, és un monument de la cultura megalítica únic en el món.
A Menorca s'en coneixen set, encara que segons els investigadors, n'hi havia moltes més i van ser destruïdes.Dues coses sorprenen de la taula: són molt més grans i impressionants en la realitat i la magnitud sobrehumana que desprenen.
És el símbol de la Suprema Proporció, equilibri del Cosmos i del Caos, expressió geomètrica i matemàtica de la Divinitat.
La tradició popular menorquina, per a explicar les seves dimensions i donar un sentit a aquest enigmàtic monument, va atribuir a la taula les característiques d'una taula per a les comilonas dels gegants, els antics habitants de la illa segons el folklore.
Cap monument a Menorca ha propiciat tanta controvèrsia com la taula:lloc de sacrificis, columna central d'un gran temple, símbol de Tau, representació del nombre pitagòric PI, representació esquemàtica del Déu Toro, rellotge còsmic… Precisament, dos afeccionats alemanys a la arqueoastronomia, Doris Knösel i Peter Hochsieder, duen més de 20 anys investigant i calculant les mesures de les taulas en relació amb el cel.
Les seves hipòtesis, molt noves encara que bé argumentades, xoquen de ple amb les hipòtesis dels arqueológos "de despatx". La parella apunta que la taula era l'instrument a través del com els talayótics observaven els moviments del sol, de la lluna i de les estrelles fixes més importants del firmament.
La seva hipòtesi és que el grau de coneixements d'aquesta cultura era extremadament avançat sobre matemàtiques, geometria, astronomia…
Una altre aproximació és la de Guiomar Eguillor, descrivint la taula com "la f
ont primera, l'experiència real i concreta del renaixement de l'home a un estat de consciència superior a través d'una sèrie de proves iniciàtiques.Seria la imatge arquetípica del món, en el centre del com s'erigeix l'Eix envoltat dels planetes que giren al seu al voltant".
Molts són els quals coincideixen a acceptar el caràcter màgic i protector d'aquests llocs. No obstant això, en 1988 la taula de Torralba va ser objecte del vandalisme. Núria Moltó considera aquest fet com un avís greu, un avís de la nefasta visió utilitarista de la terra, que ha permès a Menorca la destrucció de la naturalesa.Va ser, segons ella, un advertiment dels genis de la illa: la màgia, l'embruixament i l'ànima dels llocs també poden ser destruïts.
Sigui el que anàs, la veritat és que els talayótics van voler deixar constància per a l'eternitat, en forma de la taula, de la seva visió del món. Un monument que perviu al pas del temps i les diferents civilitzacions.Un exemple espectacular de la comunicació entre l'home i el cosmos a través de la pedra.
LLEGENDA, NA PATARRA: L'ENTRADA A L'INFERN
A l'illa de Menorca, màgica tota ella, poden trobar-se milers de llegendes ja que l'entorn facilita creences fantàstiques. Parlarem d'una d'elles, un pou molt profund i antic, cridat Pou de Na Patarra, que segons llegendes era considerat com l'entrada de l'infern donada la seva profunditat.
A n'aquest pou se li atribuïxen poders i històries màgiques i al llarg de la seva història s'ha vist encegat i obert pels seus propietaris en diverses ocasions. Està situat en un enclavament molt peculiar ja que està en els terrenys de Torralba d'en Salord, punt megalític on es troba la famosa Taula de Torralba. De les famoses taulas parlarem en un altre apartat.
Actualment l'entrada del pou roman encegada i en el seu lloc, com protegint aquesta entrada, van plantar una enorme figuera, com si ella pogués vigilar que gens ni ningú d'aquest món subterrani passada al món exterior i viceversa. No obstant això, cap la possibilitat d'endinsar-se en aquest pou per una obertura alternativa.
Alberto Gomila va realitzar un estudi en 1950 de Na Patarra en la qual conta que és una excavació en forma de trapezi, i amb una profunditat que es creu poder arribar en els 64 metres, abans que un dels propietaris ho manés tapar. La baixada està composta per 137 graons, encara que alguns insisteixen que són 368.La formació de calcàries sedimentàries i les formacions d'estalactites parlen per si mateixes de la seva antiguitat. Aquestes formes en la foscor del pou, la dificultat de la baixada pels graons relliscosos, el so de l'aigua caient incessantment i aquest avanç que sembla no tenir fi, provoca que el gosat visitant s'asseu dintre d'un món màgic, carregat de misteri, mentre el descens es fa cada vegada més profund i és inevitable que aquest es pregunti, si no estarà realment en la veritable porta de l'infern, no sense cert sotrac.
Al final del trajecte, vam trobar una petita pila de pedra on es diposita l'aigua filtrada de les parets. En aquest punt es va trobar ceràmica romana i sarraïna. A n'aquesta aigua que s'emmagatzema a poc a poc en la pila, se li atribuïxen poders màgics. S'afirma que qui beu d'ella es torna immortal, així com que qualsevol persona submergida en aquest aigua acaba petrificat. Segons llegendes menorquines qui entra en Na Patarra, corre el risc que bruixotes i éssers sobrenaturals entrin en els seus somnis i quan això succeïx, solament l'art d'un poderós bruixot pots allunyar-los per a sempre. També es conta que el dia 24 de Juny a les 12 exactes del migdia, els llamps del Sol arriben fins al fons del pou. Altra llegenda és que ,una raça de gegants que habitaven les illes, s'asseien a menjar en les famoses i misterioses taulas(donant-los així una utilitat),i d'aquesta en concret, conten que mentre menjaven la Taula de Torralba exquisits manjares, recollien amb un braç l'aigua del pou per a acompanyar el menjar i refrescar-se.
Sigui de la manera que sigui, aquest pou sempre ha estat un lloc respectat pels menorquins i hi ha qui assegura que per les nits ressonen passos procedents d'allò més profund del pou. Quan un dirigeix la mirada allí, solament pot veure la silueta d'aquesta figuera, la guardiana entre el visible i invisible.
Devora l'ajuntament trobam la Plaça des Born del segle XIV. és el centre neuràlgic de Ciutadella, el nucli de la ciutat del qual emergeix un laberíntic circuit de carrerons i pòrtics amb molt encant. Enmig de l'antiga plaça d'armes presideix l'obelisc des Born
