dimarts, 29 d’abril del 2008

Naveta dels Tudons



L a naveta està cituada a la carretera Maó-Ciutadella , en el quilòmetre 40.
Aquest lloc es molt conegut per la gent per ser un dels pocs monuments prehistorics amb mes bon estat. Contruit 1500A.C .Va ser excavat i restaurat en els 50 .

Quant arribes en aquest indret et sorpren el marevellós paisatge que s'espendaix al costat del camí que du cap a la naveta .Trobes en aquell lloc una divercitat de tonalidats verdes que t' alegren la vista , i fa que pensis que allà no és possible que hagés pogut arribar l' ésser humà en aquell lloc, llevat del camí de pedres irregular, que es va allargantse fins a un indret no gaire llunyà.

Caminant a l' esquerra pots veure no gaire lluny de allà un espècie de cova tancada per una mena de barrera de fusta d' aparença un poc antigüa .

Seguint pel camí vas trobat arbustos i vegetació d'una gran esplendor, i de cop veus alguna ovella per allí pasturant lliurement, que dóna un poc de movimet i tendresa animal per aquell indret a part del vent suau que es mou .

En arribar a la naveta es pot gosar d'aquesta magnífica construció feta per homes sense l'ajuda de cap eina mecanitzada.
Que es troba envoltada d'una paret seca .
Antigament aquesta construció es feia servir per enterrar els difuns a dins . Consta de dues cambres superposades , i unes dimensions bastants grans fa d'altura 4'5 m d'amplitud 6'4 m i de longitud uns 13'6 m .
La base te una forma peculiar de forma de ferradura i la aperença esterior també és bastant peculiar que te forma de barca a l'inravés de qui es on ve el seu nom .

Recomano a la gent que la visiti. És un gust que encara es conservin monuments prehistòrics tan ben conservats .

LA MOLA

Fortalesa d'Isabel II La Mola


El passat dies 17 i 18 d'Abril els alumnes de 3r i 4rt de diversificació
varen anar de viatge a un lloc molt visitat de l'illa de Menorca.

La Fortalesa d'Isabel II, construïda entre els anys 1850 i 1875, ubicada en un dels paratges més bells de l'illa de Menorca,constitueix un dels millors exponents de l'arquitectura militar de finals del segle XIX. Esta situada al port de Maó, es el punt clau defensiu de l'illa de Menorca.

La Fortalesa es va construir després d'una forta pressió britànica, que amenaçava de tornar a l'illa per utilitzar-la com a base en la seva defensa contra els francesos. Aquests dos països es disputaven el control naval de la Mediterrània. Les aigües mediterrànies mai no havien estat tranquil·les des del final de les guerres napoleòniques el 1815 i des de llavors l'encreuament de les rutes marítimes entre francesos i britànics causava molta tensió.Abans d'acabar la construcció la Fortalesa va quedar antiquada.

LA PORTA DE LA REINA
porta d’accés a la fortalesa. En ella hi havia el control amb un cos de guàrdia. Com que és l'entrada principal està molt protegida, tant de l’atac llunyà com del pròxim. Per a la defensa intermèdia compta amb una contraguàrdia, obra defensiva fonamentada en els seus assentaments amb espitlleres, i per a la defensa pròxima disposa d’una sèrie de galeries amb espitlleres per als fusellers.

LA TORRE DE LA PRINCESA
La torre de la Princesa és d’una etapa anterior a la fortificació. Els britànics la construïren durant la seva tercera dominació a l’illa (1798-1802) i formava part el precari sistemade defensa de l’illa, anterior a la construcció de la fortalesa d’Isabel II. El sistema defensiu estava format per una sèrie de torres de defensa, situades al llarg del perímetre de Menorca, anomenades pels anglesos Martello towers, a causa que existia una construcció semblant, situada a l’alçada de la badia de Martello, a Còrsega, que va resistir amb èxit l’atac d’una fragata anglesa, motiu pel qual els anglesos decidiren incloure el model en la seva tàctica defensiva de costes.

diumenge, 27 d’abril del 2008

El Toro





La muntanya del Toro, amb els seus 358 metres d'altura, és la màxima elevació de l'illa de Menorca. Situada dins del municipi des Mercadal, acull sobre el seu cim el Santuari de la Verge del Toro, considerat com el centre espiritual de l'Illa. El característic perfil del Toro es pot veure pràcticament des de tots els municipis de Menorca, i des del seu cim s'observa una panoràmica excepcional de l'illa, especialment de la costa nord.



Els seus atractius són múltiples: la bellesa de tot el conjunt arquitectònic, les extraordinàries vistes que ofereix, el restaurant, la botiga d'artesania i records...
Els orígens del santuari se situen al segle XIII. Segons la tradició popular, la imatge de la Verge va ser trobada dalt de la muntanya per un grup de frares de la Mercè que arribaren fins el cim acompanyats per un toro que els obria pas. Però el topònim del Toro deriva de l'arrel preromana "tor", igual que la paraula catalana "turó".



L'església actual, on es troba la imatge de la Verge tallada en fusta, va ser construïda a partir del 1670 sobre l'antiga església gòtica. Al costat de l'església, formant un dels tancaments del pati interior del Santuari, es troba una torre de defensa construïda el 1558 sobre l'antiga talaia.





Dins del pati, hi ha una pou i un monument dedicat als menorquins que emigraren a Florida durant el segle XVIII guiats pel pare Pere Camps Gener, natural d'Es Mercadal, i a l'exterior del recinte es troben d'altres monuments commemoratius.



Actualment el santuari és gestionat per una comunitat de religioses franciscanes de la Misericòrdia i serveix d'hostatgeria i posada per a jornades de reflexió i pregària de diferents grups de Menorca.










*Llegenda...

La moreneta del Toro

Al cim de una muntanya, un brau grós i corpolent, vivia i protegia de que ningú s'hi apropés. Un dia hi pujàren uns monjos i la bèstia en lloc d'ampaitar-los com feia la majoria de pics que veia gent, es va amansir i els conduí a una gruta, on una forta llum els encegà i allà trobaren una verge moreneta. La baixàren al poble d' Es Mercadal on li construiren un temple; però miraculosament la verge apareixia sempre a dalt la muntanya. Els monjos van decidir construir una ermita per a la verge, que acabà amb una gran plaga de rates. D'ençà la verge no va tornar a apareixer al cim de la muntanya.

divendres, 25 d’abril del 2008

FÀBRICA HORT DE SANT PATRICI





















La fabrica Hort de Sant Patrici,está ubicada 1km de Ferreries. Fa 30 anys que es dediquen als procesos d'elaboració,maduraciò i preparació dels formatges. És una empresa familiar. Procuren d'aconseguir un producte de qüalitat. Els formatges de Menorca són productes autòctons i ben diferenciats. Fabriquen diferents tipus de formatges:






- Formatge fresc artesà: Aquest formatge està elaborat amb llet pausteritzada seguint el mètode tradicional de fabricació artesanal.






-Formatge Mahon-Menorca semicurat: Està elaborat seguint el mètode tradicional amb llet pausteritzada de vaca.






-Formatge Mahon-Menorca artesà: Està fet seguint els mètodes tradicionals d'elaboració amb llet crua de vaca fresca.






En aquesta finca, hort de Sant Patrici a part de l'elaboració de formatge, també fan vinya, com és el vi negre i el vi rosat. Hi ha 2250 llitres de vi. Anomenan dormitori on reposa el vi i s'asenta.





També tenen roure americà, es tallen i es fabriquen allà i endemés roure francés i hongarés. El roure americà en quant al gust aporta més que els altres. Segons el tipus de vi poden pasar 3, 4 o 5 mesos en bota i 3 mesos dins botella. El color del vi es pot obtenir després d'haver pasat 42 hores.





Als jardins de l'hort de Sant Patrici podem observar 10 escultures de 10 persones d'arreu del món com un rumanés, coreans, italià, mallorquí...









































Una de les escultures del jardí de


l'hort de Sant Patrici

dijous, 24 d’abril del 2008

HORT DE SANT PATRICI

Ciutadella!

Menorca és la segona illa més gran de les Illes Balear.Consta de dues ciutats molts importants:Maó i Ciutadella.
Aquesta darrera és la segona ciutat més important i actualment consta de 27.468 habitants.

La ciutat abans de dir-se Ciutadella,nom decidit al 1287, va rebre altres noms com Iaro o Medina Minurca entre altres.

Fa una setmana,que vàrem visitar aquest petit paradís que es pot gaudir enmig
de la Mediterrània.

La majoria del temps vàrem estar a Ciutadella ja que era allà on ens allotjaven.Vàrem visitar aquesta ciutat i vaig poder descobrir llocs molts agradables.





El port de Ciutadella,va ser el primer lloc que vàrem veure en arribar a Menorca.




Port de Ciutadella
Ajuntament de Ciutadella

En arribar a la Ciutat vàrem veure
l'ajuntament que està devora la plaça des Born existent des del S XIV.



Devora l'ajuntament trobam la Plaça des Born del segle XIV. és el centre neuràlgic de Ciutadella, el nucli de la ciutat del qual emergeix un laberíntic circuit de carrerons i pòrtics amb molt encant. Enmig de l'antiga plaça d'armes presideix l'obelisc des Born





Plaça des Born

Els carrers són estrets amb moltes cases comerços molt junts de pedra... edificis alts molt decorats.



Des de sempre Ciutadella s'ha caracteritzat per les seves tradiccionals sabates ,les aubarques,icom no podia ser d'altre manera es poden trobar moltes tendes amb aquestes sabates i molt de record amb aquest tipus de sabates estiuenques.



Catedral de Ciutadella


En ple casc antic de Ciutadella es troba la Catedral,és d'estil gòtic i és del S.XIV.


Fou construït per ordre del rei Alfons III en honor a la Verge Santa Maria el segle XIV sobre una antiga mesquita musulmana, l'edifici gòtic de més importància que conserva l'illa.


Té una sola nau i té varies capelles laterals, de les quals sobresurt la Capella de les Ànimes






Ses Voltes

Després visitàrem les Voltes que son els carrers tradicionals on se celebren les sentides festes de Sant Joan el 21 de juny amb els cavalls són una festes coneguda arréu del món, amb gran afluència de visitants, majoritàriament de les Illes Balears i Catalunya. .




Festes de Sant Joan


També s'ha d'esmentar la beguda tipica de Menorca que per les festes de Sant Joan es beu molt,es tracta de Ginet o Xoriguer.



Un bon recorregut per una ciutat molt interessant que hi tornaria una i mil vegades més!.
Ha estat un viatge que no oblidaré.

S'albufera des Grau

El dia 17 d'Abril anàrem de viatge a Menorca durant dos dies.Allà visitàrem molts llocs com la Taula,la naveta del Tudons,la Mola...Però el que em cridà més l'atenció va ser l'Albufera des Grau.Aquest parc natural pertany a Maó.Esta situat al nord-est de l'illa.Es distingeixen tres àrees:l'Illa den Colom,la Zona del Cap de Favàritx-Prat de Morella i la llacuna i Prat de Morella i la llacuna i Prat de S'albufera.

Cada àrea inclou una gran varietat d'ecosistemes:zones humides,terres humides,terres de conreu i pastura,monts boscosos,comunitats litorals,penya-segats,dunes i platges.
El més impresionant de el parc és la presència de més de 100 espécies de aus.En les zones humides abunden les plantes submergides en l'aigua,entre elles destaquen els carrizos i joncs.


L'albufera està formada per materials geólogics molt antics i molt treballats per l'erosió.En el litoral s'alternen les platges amb trams rocosos, sense que arribin a formar-se estructures significatives.


També compta amb algunes restes arqueològiques d'interès pertanyents a diferents èpoques de la cultura menorquina,entre les quals es troben els vestigis de la cultura talaiótica de la finca de Sa Torreta.Al costat d'aquest poblat,s'aixeca una torre de defensa medieval.A més,el parc comprèn part del Camí de Cavalls,una antiga ruta que envolta tota la illa.

La seva geologia és el substrat que condiciona tot els altres aspectes (paisatge,vegetació) cosa que explica la gran diversitat existent en un espai tan reduït.Això dóna lloc a una gran varietat d'hábitats i paisatges en el parc natural,nucli de la reserva de la biosfera de Menorca.













FAR DE FAVÀRITX






El passat 17 i 18 d'abril els cursos de tercer i quart de diversificació varen fer una sortida a l'illa de Menorca.





Menorca és l'illa més septentrional de les Balears. Presenta una peculiar geografia i història natural i humana. El seu nom prové de les expressions llatines Balearis Minor i Minorica, que és com la coneixien els romans pel fet que l'illa és la més petita d'entre les dues illes Balears.





El primer que vàrem fer en arribar a Menorca va ser visitar la Mola que és una fortalesa d'Isabel II, el que em va imprecionar més va ser aquella paret on afusellaren presos polítics durant la Guerra Civil..





Seguidament visitàrem Maó. Vàrem poder gadir d'un temps lliure, poder dinar pel nostre compte, en acabar de dinar i de passejar un poc i comprar el que voliem que comprar vàrem anar directe al far de Favaritx. Per poder arribar al far de fàvaritx es té que agafar la carretera que uneix Maó amb Fornells. El Far de Favaritx va ser construït l'any 1922. Es pot arribar fins al final amb cotxe.





El far està envoltat de dues platges de molta bellesa: can Presili i cala Tortuga, són dues cales llarges i obertes al Mar.





El paisatge del far de Favàritx representa mitjançant la fi del món.





Aquest cap solitari, agotat pels temporals de tramuntana, és un dels llocs geològicament més antics de l'illa. Entre les pissarres es poden trobar fòssils dels primers humans que vàren habitar aquest lloc.





En Aquest lloc neix una vibració especial que creix a les nits de lluna, quant les lloses de pissarra adquireixen un fascinant tot platejat enmig de la soleta rocosa. En tot Menorca no hi ha un paisatge com és aquest.










Per a mi aquest viatge serà un dels millors sobretot per el fet de fer un viatge amb els amics et dóna més confiança. Sens dubte ha estat un viatge curt pero inoblidable!!










LLEGENDA





La tradició diu:



Que a les nits de lluna plena, si caminàvem per els clots màgics, rebriem els efectes benefectors del satèlit i l'aigua del mar: força, energia i fertilitat.






























Cala Tortuga:
La platja den Tortuga es troba situada a molt poca distància pesant una petita elevació, la platja es de grava i més petita, molt oscura i ademés es una de les més tranquiles.




La platja de Cala Presili és d'arena fina i molt oscura.
La platja de Capifort o Arenal de Morella està a uns pocs metres, de Presili creuant una petita (punta de Presili) amb la zona posterior recoberta d'arena i que ja al baixar es pot contemplar la platja de L'Arenal de Morella, diuen que és la millor platja que es pot trobar al costat del far de Favaritx.

dilluns, 21 d’abril del 2008

TORRALBA D'EN SALORD

Els passats dies 17 i 18 d'abril els cursos de 3r i 4t de diversificació varem visitar l'illa de Menorca.


Una de les coses que em va impresionar més va ser el Poblat Talaiòtic Romà i Medieval De Torralba D'en Salord (Fundació Illes Balears). El recinte esta situat a la carretera que va d'Alaior a Cala en Porter.



El poblat talaiòtic i medieval que agrupa i presenta, en extensió, un dels més importants jaciments històrics de Menorca. La seva antuguitat ens remunta a l'any 2000 a.C. aproximadament.



Des de 1973 fins avui s'ha diut a terme una gran tasca de protecció i excavacions. Els monuments excavats són la Taula,el Talaiot occidental i casa pretalaiòtica i la sala hipòstila, aquestes construccions ens han diut a tots un major coneixament de la història de Menorca.



El que hi ha a dins el recinte es un recoregut on els visitans poden observar el que ha quedat d'aquell poblat, i el que encara s'esta descobrint. L'itinerari recomenat esta indicat per una sèria de deu nombres i fletxes on tu caminant i mirant a davora que hi ha un peu de taula amb un escrit que pots lletgir per a que servia i un poc sobre la seva història del que estas vegent davant teu.



Per començar hi ha el primer nombre que es el TALAIOT, és l'edifici més significatiu de la prehistòria menorquina i mallorquina. Està edificat sobre una elevació de terreny i servia per vigilar el territori, com podeu veure a la fotografia.







En segon lloc trobam la TAULA, que és un tipus de monument de planta absidal i façana còncava; en el seu interior presenta dos grans bolcs de pedra formant una "T" i fa 4,30 metres d'altari.









Durant l'excavació s'hi feren una sèrie de troballes que confirmen els seus rituals religiosos, entre les cuals cal destacar les restes d'una gran foguera, un petit altar on s'hi trobaren les potes d'una figura de cavall de bronze, la figura de bronza d'un brau i dues terracotes que representen la divinitat púnica Tanit.


Seguint caminant trobam el TALAIOT I CASA PRETALAIÒTICA, la trobada d'aquest talaiot els va servir per descobrir que estava edificat damunt el que havia estat una casa pretalaiòtica.
En el seu interior, s'hi van trobar diferets estris domèstics i restes de llavors de blat i d'ordi.






Més endavant trobam les SITGES, que eren uns elements molt comuns en els poblats telaiòtics.
servien per emmagetzamar-hi aliments o per dipositar-hi aigua.


En el nombre cinc i podem veure la CASA DEL SEGLE XVII, són restes d'una construcció en marès, que s'hi poden apreciar dues estructures diferents: una, per les petites capelles que presenta, devia ser una església rural; i l'altre les cases de l'antiga torralba.







En el sis i troban la PADRERA DE MARÈS, posseeix un sól molt homogeni.
Esta formada per una plataforma de roques sedimentàries de l'era terciària que el marès n'ocupa la major part.












Més endavant en el setè, els HIPOGEUS TALAIÒTICS, són coves artificials excavades a la roca mare durant l'època talaiòtica. Van ser utilitzades com a tombes comunitàries i s'hi realitzaven rituals funeraris.


En el vuité lloc s'hi troba l'ERA, que era un element etnològic excavat a la roca; s'usava en l'explotació agrícola per transformar els cereals.
El treball seguia un procès on es diferenciaven quatre accions: "batre", "ventar", "ererar" i "mesurar i ensacar".


Més endavant la MURALLA CICLÒPIA, que en el cas d'aquest poblat no es conserva, a no ser un petit tram.


Pero alguns dels poblats talaiòtics disposaven de muralles que els envoltaven. I seguien un esquema costructiu, aquets murs sempre tenien dues cares, una interna i una d'externa, consolidades amb reble (pedra petita i terra) i arribaven a amplàries de quasi quatre metres.


I per finalitzar el petit recoregut, trobam la SALA HIPÒSTILA, que consta de tres parts: túmul, corredor d'acces i cambra. Arquitectònicament està formada per pilars o columnes que suporten les gran lloses que formen la coberta, i la funció d'aquesta sala era l'emmagetzament d'aliments.








I AQUEST ÉS EL CARTELL QUE ENS TROBAM AL FINAL DEL CAMI...






Tot el viatge amb general em va agredar moltissim, hi tornaria tots els pics que fes falta.


NO OBLIDARE MAI AQUETS DIES DE SOL I VENT, SEMPRE ESTARAN DINS ELS MEUS PENSAMENTS!!




La taula o "la poderosa geometria de la matèria", com l'ha cridat Carlos Garrido, és un monument de la cultura megalítica únic en el món.




A Menorca s'en coneixen set, encara que segons els investigadors, n'hi havia moltes més i van ser destruïdes.Dues coses sorprenen de la taula: són molt més grans i impressionants en la realitat i la magnitud sobrehumana que desprenen.



És el símbol de la Suprema Proporció, equilibri del Cosmos i del Caos, expressió geomètrica i matemàtica de la Divinitat.



La tradició popular menorquina, per a explicar les seves dimensions i donar un sentit a aquest enigmàtic monument, va atribuir a la taula les característiques d'una taula per a les comilonas dels gegants, els antics habitants de la illa segons el folklore.


Cap monument a Menorca ha propiciat tanta controvèrsia com la taula:lloc de sacrificis, columna central d'un gran temple, símbol de Tau, representació del nombre pitagòric PI, representació esquemàtica del Déu Toro, rellotge còsmic… Precisament, dos afeccionats alemanys a la arqueoastronomia, Doris Knösel i Peter Hochsieder, duen més de 20 anys investigant i calculant les mesures de les taulas en relació amb el cel.


Les seves hipòtesis, molt noves encara que bé argumentades, xoquen de ple amb les hipòtesis dels arqueológos "de despatx". La parella apunta que la taula era l'instrument a través del com els talayótics observaven els moviments del sol, de la lluna i de les estrelles fixes més importants del firmament.
La seva hipòtesi és que el grau de coneixements d'aquesta cultura era extremadament avançat sobre matemàtiques, geometria, astronomia…



Una altre aproximació és la de Guiomar Eguillor, descrivint la taula com "la font primera, l'experiència real i concreta del renaixement de l'home a un estat de consciència superior a través d'una sèrie de proves iniciàtiques.Seria la imatge arquetípica del món, en el centre del com s'erigeix l'Eix envoltat dels planetes que giren al seu al voltant".






Molts són els quals coincideixen a acceptar el caràcter màgic i protector d'aquests llocs. No obstant això, en 1988 la taula de Torralba va ser objecte del vandalisme. Núria Moltó considera aquest fet com un avís greu, un avís de la nefasta visió utilitarista de la terra, que ha permès a Menorca la destrucció de la naturalesa.Va ser, segons ella, un advertiment dels genis de la illa: la màgia, l'embruixament i l'ànima dels llocs també poden ser destruïts.




Sigui el que anàs, la veritat és que els talayótics van voler deixar constància per a l'eternitat, en forma de la taula, de la seva visió del món. Un monument que perviu al pas del temps i les diferents civilitzacions.Un exemple espectacular de la comunicació entre l'home i el cosmos a través de la pedra.

LLEGENDA, NA PATARRA: L'ENTRADA A L'INFERN

A l'illa de Menorca, màgica tota ella, poden trobar-se milers de llegendes ja que l'entorn facilita creences fantàstiques. Parlarem d'una d'elles, un pou molt profund i antic, cridat Pou de Na Patarra, que segons llegendes era considerat com l'entrada de l'infern donada la seva profunditat.

A n'aquest pou se li atribuïxen poders i històries màgiques i al llarg de la seva història s'ha vist encegat i obert pels seus propietaris en diverses ocasions. Està situat en un enclavament molt peculiar ja que està en els terrenys de Torralba d'en Salord, punt megalític on es troba la famosa Taula de Torralba. De les famoses taulas parlarem en un altre apartat.

Actualment l'entrada del pou roman encegada i en el seu lloc, com protegint aquesta entrada, van plantar una enorme figuera, com si ella pogués vigilar que gens ni ningú d'aquest món subterrani passada al món exterior i viceversa. No obstant això, cap la possibilitat d'endinsar-se en aquest pou per una obertura alternativa.

Alberto Gomila va realitzar un estudi en 1950 de Na Patarra en la qual conta que és una excavació en forma de trapezi, i amb una profunditat que es creu poder arribar en els 64 metres, abans que un dels propietaris ho manés tapar. La baixada està composta per 137 graons, encara que alguns insisteixen que són 368.La formació de calcàries sedimentàries i les formacions d'estalactites parlen per si mateixes de la seva antiguitat. Aquestes formes en la foscor del pou, la dificultat de la baixada pels graons relliscosos, el so de l'aigua caient incessantment i aquest avanç que sembla no tenir fi, provoca que el gosat visitant s'asseu dintre d'un món màgic, carregat de misteri, mentre el descens es fa cada vegada més profund i és inevitable que aquest es pregunti, si no estarà realment en la veritable porta de l'infern, no sense cert sotrac.

Al final del trajecte, vam trobar una petita pila de pedra on es diposita l'aigua filtrada de les parets. En aquest punt es va trobar ceràmica romana i sarraïna. A n'aquesta aigua que s'emmagatzema a poc a poc en la pila, se li atribuïxen poders màgics. S'afirma que qui beu d'ella es torna immortal, així com que qualsevol persona submergida en aquest aigua acaba petrificat. Segons llegendes menorquines qui entra en Na Patarra, corre el risc que bruixotes i éssers sobrenaturals entrin en els seus somnis i quan això succeïx, solament l'art d'un poderós bruixot pots allunyar-los per a sempre. També es conta que el dia 24 de Juny a les 12 exactes del migdia, els llamps del Sol arriben fins al fons del pou. Altra llegenda és que ,una raça de gegants que habitaven les illes, s'asseien a menjar en les famoses i misterioses taulas(donant-los així una utilitat),i d'aquesta en concret, conten que mentre menjaven la Taula de Torralba exquisits manjares, recollien amb un braç l'aigua del pou per a acompanyar el menjar i refrescar-se.

Sigui de la manera que sigui, aquest pou sempre ha estat un lloc respectat pels menorquins i hi ha qui assegura que per les nits ressonen passos procedents d'allò més profund del pou. Quan un dirigeix la mirada allí, solament pot veure la silueta d'aquesta figuera, la guardiana entre el visible i invisible.